1  
WEBS
2014     2015     2016    2017   2018

     ITINERARIS CÚBICS


L'origen del món, la pintura realitzada per Gustave Courbet el 1866, és punt de partida d'una idea en què vaig relacionar la caixa lumbar femenina, el ventre femení, amb l'hexàedre o el cub; d'aquí ve el títol d'ITINERARIS CÚBICS dela col·lecció que aquí us presento. En plena fase de racionalització de l'art en aquest camp, pren més sentit, l'abstracció en què relaciono aquests dos elements.

En aquesta abstracció es preserva intacta la càrrega emocional i sensual d'aquesta recerca incompleta de la bellesa a través d'itineraris geomètrics continguts/derivats en/de l'hexàedre. Aquest, en si mateix, conté com a tria volguda, el context concret en què es desenvolupa la investigació, i si fem cas del títol d'aquest procés, tenim com a primer concepte de l'enunciat el mot, ITINERARIS. Vol dir que avançarem a la recerca d'itineraris, camins pels quals emprendrem els viatges que ens resultin més estimulants, els que més ens atreguin pel seu misteri. Es tracta de viaranys de formes que s'estenen interiorment del marc del cub. Un cub al què hem donat uns valors mètrics relacionats amb els nombres primers o no com avalors abstractes, com uns valors mètrics volgudament relatius i escalables. Això per una part, ens permet relacionar les formes trobades amb diferents àmbits en què podem fer interactuar l'obra amb l'espectador; privats o públics. Escultures o configuracions formals per a consum personal o escultures o configuracions formals que s'insereixin en l'espai col·lectiu o públic. El fet d'autoimposar-nos unes normes que emmarquen la metodologia d'aquesta actuació artística i constructiva és la demostració que aquest procés s'està desenvolupant d'acord amb la nostra geometria generativa.

Volia buscar formes dinàmiques que corresponguessin a la mecànica de les estructures mòbils de la caixa ilíaca, a la seva oscil·lació. Haurem de recórrer a la sensibilitat de cada un de nosaltres per apreciar l'ordre geomètric, la dimensió sensual-racional, paral·lela i simultània, de la bellesa del ventre d'una femella en moviment. No he seguit cap sistemàtica a l'hora de buscar les formes que he estat trobant, però sí que vaig donar preponderància a les línies de força diagonals internes d'un cub, a les formes inverses, les especulars, o d'altres, les quals em permeten trobar itineraris més dinàmics o centrar-me en certes simetries que he trobat més interessants. Així, a força de treball i d'observació, partint dels primers esbossos, realitzant les correccions necessàries sobre la marxa, he arribat a trobar aquelles configuracions que he considerat internament coherents. Totes elles tenen la possibilitat d'utilitzar-se com a unitats modulars combinatòries. A una d'aquestes configuracions els he donat nom propi, La porta de la ciència , amb la qual vaig fer la primera configuració supra-modulars de tres unitats.


ESPAI FOSC / ESPAI TANCAT

Els itineraris cúbics són com un viatjar a través del ventre simbòlic femení, reconvertit a geometria generativa, amb les seves normes positives esdevingudes matèria (itineraris) i les negatives: espacials i compositives que es manifesten a l'espai invers, passiu, no actuat.
Començàrem aquest projecte dels itineraris cúbics com un fenomen extern, però aviat ens adonàrem que ens faltava quelcom en el projecte; ens faltava el misteri de la interioritat, aquell indret apartat del món visual, de l'externalitat, fosc i apartat d'agressions exteriors on es genera la vida. Aquella llar, aquella foscor de l'altra costat, contigu de l'externalitat, parent en la seva negativitat de la mort, el lloc de retorn i el lloc on es reprèn un nou projecte vital.
Al quadre de Gustave Courbet, L'origen del món del 1866, que també fou l'origen de la nostra idea, no podem veure la interioritat a la qual fa referència el títol del quadre, però tothom ho pot imaginar, intuir; el ventre té la seva zona fosca, que no és altra cosa que el seu espai interior. En referència a les nostres obres (itineraris cúbics), podrà semblar que els hem afegit una base, però en realitat no és més que l'espai annex on desem el material negatiu i fosc, rebost del silenci, el magatzem de la foscor profunda, l'oposat del viure, el final i el començament, el territori de les transformacions potencials. Aquest és un altre passeig, aquesta vegada pel misteri de la no vida i, físicament, un buit enllaunat inaccessible a la percepció i que només pot ser intuït i deduït pel seu contorn / continent. Entenem simbòlicament els I tineraris cúbics com l'anecdotari vital que es fixa a la memòria i pren valors privats, propis, en tot ésser humà.

DESENVOLUPAMENT I APLICACIONS EXTERNALITZADES

Les formes base dels itineraris poden ser considerades com a formes modulars escalables i combinables gràcies als seus valors mètric d'ocupació de l'espai i és gràcies a aquesta condició que aquestes formes ens permeten presentar els seus múltiples o super mòduls en diferents formes que hem referenciat com a arbres, columnes, mates, expandits, penjats o joies.

CATALOGACIÓ I FORMULES

Partim d'aquesta fórmula com exemple: IC () 1, C, 7u, DBM (30 x 30 x 45 cm.).
Les dades significatives de cada obra vénen donades
per partícules significants que van separades per comes.
La primera partícula
de l'esquerra IC()1 indica ITINERARIS CÚBICS que és la sèrie a la qual fa referència, els parèntesis obert i tancat podria contenir el títol literari i el nombre final representaria el nombre ordinal de producció a què fa referència la partícula de la fórmula.
La segona partícula pot contenir les lletres A (abreviatura d'arbres), C (abreviatura de columnes, configuracions d'expansió vertical), M (abreviatura de mates, configuracions d'una unitat) E (abreviatura d'expandits, configuracions d'expansió horitzontal), P (abreviatura de penjats o configuracions penjades) i J (abreviatura de jota, configuracions miniaturitzades).
La tercera partícula fa esment del nombre d'unitats modulars que conté la configuració, 7 en aquest cas, seguit de la lletra minúscula u que ens indica unitat.
La quarta partícula, DMB és l'abreviatura de dimensió modular base i a continuació, dintre del parèntesi de la mateixa partícula, venen les mesures a la que fa referència.

 

   ITINERARIOS CÚBICOS

El origen del mundo, la pintura realizada por Gustave Courbet en 1866, es el punto de partida de una idea en la que relacioné la caja lumbar femenina, el vientre femenino, con el hexaedro o el cubo; de ahí el título de ITINERARIOS CÚBICOS de la colección que aquí os presento. En plena fase de racionalización del arte en este campo, toma más sentido, la abstracción en la que relaciono estos dos elementos.

En esta abstracción se preserva intacta la carga emocional y sensual de esta investigación incompleta de la belleza a través de itinerarios geométricos contenidos derivados del hexaedro. Esta, en sí misma, contiene como elección escogida, el contexto concreto en que se desarrolla la investigación y si hacemos caso del título de este proceso, tenemos como primer concepto del enunciado la palabra, ITINERARIOS. Quiere decir que avanzaremos en la búsqueda de itinerarios, caminos o viajes formales y geométricos que nos resulten estimulantes, aquellos que más nos atraigan por su misterio. Se trata de senderos de formas que se extienden interiormente del marco del cubo. Un cubo al que hemos dado unos valores métricos intencionadamente relativos y escalables. Esto, por una parte, nos permite relacionar las formas desarrolladas con diferentes ámbitos en los que podemos hacer interactuar la obra con el espectador; privados o públicos. Esculturas o configuraciones formales para consumo personal o esculturas o configuraciones formales que se inserten en el espacio colectivo o público. El hecho de autoimponernos unas normas que enmarcan la metodología de esta actuación artística y constructiva se está desarrollando de acuerdo con nuestra geometría generativa.

Quería buscar formas dinámicas que correspondiesen a la mecánica de las estructuras móviles de la caja ilíaca, a su oscilación. Tendremos que recurrir a la sensibilidad de cada uno de nosotros para apreciar el orden geométrico, la dimensión sensual-racional, paralela y simultánea, de la belleza del vientre en movimiento. No he seguido ninguna sistemática a la hora de buscar las formas que he estado encontrando, pero sí di preponderancia a las líneas de fuerza diagonales internas de un cubo, a las formas inversas, las especulares, u otras, las que me permiten encontrar itinerarios más dinámicos o centrarme en ciertas simetrías que he encontrado más interesantes. Así, a base de trabajo y de observación, partiendo de los primeros bocetos, realizando las correcciones necesarias sobre la marcha, he llegado a encontrar aquellas configuraciones que he considerado internamente coherentes. Todas ellas tienen la posibilidad de utilizarse como unidades modulares combinatorias. A una de estas configuraciones les he dado nombre propio, La puerta de la ciencia, con la que hice la primera configuración supra-modulares de tres unidades.

ESPACIO OSCURO / ESPACIO CERRADO

Los itinerarios cúbicos son como un viajar a través del vientre simbólico femenino, reconvertido a geometría generativa, con sus normas positivas ocurridas materia (itinerarios) y las negativas: espaciales y compositivas que se manifiestan en el espacio inverso, pasivo, no actuado.
Empezamos este proyecto como un fenómeno externo, pero pronto nos dimos cuenta que nos faltaba algo en el proyecto; nos faltaba el misterio de la interioridad, aquel lugar apartado del mundo visual, de la externalidad, oscuro y apartado de agresiones exteriores donde se genera la vida. Aquella hogar, aquella oscuridad del otro lado, contiguo de la externalidad, pariente en su negatividad de la muerte, el lugar de retorno y el lugar donde se retoma un nuevo proyecto vital.
En el cuadro de Gustave Courbet, El origen del mundo de 1866, que también fue el origen de nuestra idea, no podemos ver la interioridad a la que hace referencia el título del cuadro, pero todo el mundo lo puede imaginar, intuir; el vientre tiene su zona oscura, que no es otra cosa que su espacio interior. En referencia a nuestras obras (itinerarios cúbicos), podrá parecer que los hemos añadido una base, pero en realidad no es más que el espacio anexo donde guardamos el material negativo y oscuro, despensa del silencio, el almacén de la oscuridad profunda, el opuesto del vivir, el final y el comienzo, el territorio de las transformaciones potenciales. Este es otro paseo, esta vez por el misterio de la no vida y, físicamente, un vacío enlatado inaccesible a la percepción y que sólo puede ser intuido y deducido por su contorno / continente. Entendemos simbólicamente los I tineraris cúbicos como el anecdotario vital que se fija en la memoria y toma valores privados, propios, en todo ser humano.

DESARROLLO Y APLICACIONES EXTERNALIZADAS

Las formas base de los itinerarios pueden ser consideradas como formas modulares escalables y combinables gracias a sus valores métricos de ocupación del espacio y es gracias a esta condición que estas formas nos permiten presentar sus múltiples o supermódulos en diferentes formas que hemos referenciado como árboles, columnas, matojos, expansiones, colgajos i joyas.

CATALOGACIÓN Y FORMULAS

Partimos de esta fórmula como ejemplo: IC () 1, C, 7u, DBM (30 x 30 x 45 cm).
Los datos significativos de cada obra vienen dadas
por partículas significantes que van separadas por comas.
La primera partícula de la izquierda IC () 1 indica ITINERARIOS CÚBICOS que es la serie a la que hace referencia, los paréntesis abierto y cerrado podría contener el título literario y el número final representaría el número ordinal de producción a que se refiere la partícula de la fórmula.
La segunda partícula puede contener las letras A (abreviatura de árboles), C (abreviatura de columnas, configuraciones de expansión vertical), M (abreviatura de matojos, configuraciones de una unidad) E (abreviatura de expansiones, configuraciones de expansión horizontal), P (abreviatura colgados o configuraciones colgadas) y J (abreviatura de joya, configuraciones miniaturizadas).
La tercera partícula hace mención del número de unidades modulares que contiene la configuración, 7 en este caso, seguido de la letra minúscula uno que nos indica unidad.
La cuarta partícula, DMB es la abreviatura de dimensión modular base y luego, dentro del paréntesis de la misma partícula, venden las medidas a la que hace referencia.

  CUBIC ITINERARIES

The origin of the world, the painting by Gustave Courbet in 1866, is the starting point of an idea in which I related the female lumbar box, the female stomach, the hexàedre or the cube; hence the title of CÚBIC ITINERARIES of the collection that I present here. In the full phase of rationalization of art in this field, it makes more sense, the abstraction in which I relate these two elements.

This abstraction preserves intact the emotional and sensual burden of this incomplete search of beauty through geometric itineraries contained / derived in / from the hexadreon. This, in itself, contains the desired context, the specific context in which the investigation is carried out, and if we take into account the title of this process, we have the first concept of the statement the word, ITINERARIES. It means that we will move forward in search of itineraries, paths for which we will undertake the trips that are most stimulating to us, those that most attract us for their mystery. These are paths of forms that extend internally from the frame of the cube. A bucket to which we have given metric values ??related to the prime numbers or not as abstract values, such as voluminously relative and scalable metric values. This on the one hand, allows us to relate the forms found in different fields in which we can interact with the viewer; Private or public. Sculptures or formal configurations for personal consumption or sculptures or formal configurations that are inserted in the collective or public space. The fact of self-imposing norms that frame the methodology of this artistic and constructive action is the demonstration that this process is being developed in accordance with our generative geometry.

The origin of the world, the painting by Gustave Courbet in 1866, is the starting point of an idea in which I related the female lumbar box, the female stomach, the hexàedre or the cube; hence the title of CÚBIC ITINERARIES of the collection that I present here. In the full phase of rationalization of art in this field, it makes more sense, the abstraction in which I relate these two elements.

This abstraction preserves intact the emotional and sensual burden of this incomplete search of beauty through geometric itineraries contained / derived in / from the hexadreon. This, in itself, contains the desired context, the specific context in which the investigation is carried out, and if we take into account the title of this process, we have the first concept of the statement the word, ITINERARIES. It means that we will move forward in search of itineraries, paths for which we will undertake the trips that are most stimulating to us, those that most attract us for their mystery. These are paths of forms that extend internally from the frame of the cube. A bucket to which we have given metric values ??related to the prime numbers or not as abstract values, such as voluminously relative and scalable metric values. This on the one hand, allows us to relate the forms found in different fields in which we can interact with the viewer; Private or public. Sculptures or formal configurations for personal consumption or sculptures or formal configurations that are inserted in the collective or public space. The fact of self-imposing norms that frame the methodology of this artistic and constructive action is the demonstration that this process is being developed in accordance with our generative geometry.

DARK SPLIT / CLOSED SPACE

Cubic itineraries are like traveling through the feminine symbolic belly, converted to generative geometry, with their positive norms turned into matter (itineraries) and negative ones: space and compositions that manifest themselves in the inverse, passive, non-actuated space.
We started this project of the cubic itineraries as an external phenomenon, but soon we realized that we lacked something in the project; we lacked the mystery of interiority, that place separated from the visual world, the externality, darkness and section of external aggressions where life is generated. That home, that darkness on the other side, adjacent to externality, a relative in its negativity of death, the place of return and the place where a new vital project is resumed.
In the picture of Gustave Courbet, The origin of the world of 1866, which was also the origin of our idea, we can not see the interiority to which the title of the painting refers, but everyone can imagine, intuit it; The belly has its dark area, which is nothing other than its interior space. In reference to our works (cubic itineraries), it may seem that we have added a base, but in fact it is nothing more than the annex space where we storethe dark and negative material, the pantry of silence, the store of deep darkness, the opposite of living, the end and the beginning, the territory of potential transformations. This is another walk, this time for the mystery of non-life and, physically, a canned void that is inaccessible to perception and can only be intuited and deduced from its outline / continent. We symbolically understand the cubic tineraries as the vital anecdotal that is fixed in memory and takes private values, of its own, in every human being

DEVELOPMENT AND EXTERNAL APPLICATIONS

The base forms of the itineraries can be considered as modular scalable and combinable forms thanks to their metric values ??of occupation of the space and it is thanks to this condition that these forms allow us to present their multiple or super modules in different ways that we have Referenced as trees, columns, bushes, expanded, hanging or jewels.

CATALOGING AND FORMS

We start from this formula as an example: IC () 1, C, 7u, DBM (30 x 30 x 45 cm.).
The significant data of each work are given
for significant particles that are separated by commas.
The first particle on the left IC () 1 indicates CUBIC ITINERARIES which is the series to which it refers, open and closed parentheses could contain the literary title and the final number would represent the ordinal number of production referred to by the particle of the formula.
The second particle can contain the letters A (abbreviation of trees), C (abbreviation of columns, vertical expansion configurations), M (abbreviation of mates, configurations of a unit) E (abbreviation of expanded, horizontal expansion), P (abbreviation of hangings or hangouts) and J (abbreviation of jota, miniaturized configurations).
The third particle mentions the number of modular units that contains the configuration, 7 in this case, followed by the lowercase letter u which indicates a unit.
The fourth particle, DMB is the abbreviation of the base modular dimension and then, within the parenthesis of the same particle, they sell the measurements to which it refers.


Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. Tensions obertes , vista 1 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 150 x 150 x 225 mm. Pes aproximat 7 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. Open tensions, view 1 Serial edition 1/5,. Size: 150 x 150 x 225 mm. Approximate weight 7 kg. Pere Planells 2018.
Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. Tensions obertes , vista 2 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 150 x 150 x 225 mm. Pes aproximat 7 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. Open tensions, view 2 Serial edition 1/5,. Size: 150 x 150 x 225 mm. Approximate weight 7 kg. Pere Planells 2018.
Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. Tensions obertes , vista 3 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 150 x 150 x 225 mm. Pes aproximat 7 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. Open tensions, view 3 Serial edition 1/5,. Size: 150 x 150 x 225 mm. Approximate weight 7 kg. Pere Planells 2018.
Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. La porta de la ciència , vista 1 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 300 x 300 x 450 mm. Pes aproximat 23 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. The door of science , seen 1. Serial edition 1/5,. Size: 300 x 300 x 450 mm. Approximate weight 23 kg. Pere Planells 2018.
Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. La porta de la ciència , vista 3 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 300 x 300 x 450 mm. Pes aproximat 23 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. The door of science , seen 3. Serial edition 1/5,. Size: 300 x 300 x 450 mm. Approximate weight 23 kg. Pere Planells 2018.
Escultura en ferro, de la sèrie ITINERARIS CÚBICS. La porta de la ciència , vista 2 . Edició seriada 1 / 5 ,. Tamany: 300 x 300 x 450 mm. Pes aproximat 23 kg. Pere Planells 2018.
Iron sculpture, from the series CÚBIC ITINERARIES. The door of science , seen 2. Serial edition 1/5,. Size: 300 x 300 x 450 mm. Approximate weight 23 kg. Pere Planells 2018.

Amb l'itinerari cúbic que he intitulat, Els castellets. Un super mòdul de tres unitats. A l'estudi 2 de l'Avall Street Factory. Foto: Marieta Cuadreny.
With the cubic itinerary I have entitled, the castellets. A super module of three units. Studio 2 of the Avall Street Factory. Picture Marieta Cuadreny.






Estudis eròtics-conceptuals sobre la producció mamaria. De com sembrar o des-sembrar pits de manera ecològica. Pere Planells, Eivissa 1971.

 1 2  



En Pere Planells i Bonet, va néixer a la ciutat d'Eivissa, el 2 de febrer de 1950, es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Fou ajudant de l'artista nord-americà, membre del moviment abstracte de NY, Conrad Maca-Relli. També va estudiar Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona (Eixalà). Com a conseqüència d'aquests estudis va co-dirigir el documental Amen Romaní 1/1970 / Amen Romaní 2/1970, amb Francesc Juan en plena efervescència del cinema underground català i, posteriorment, va aplicar aquests coneixements al camp de la pedagogia en un projecte de cinema a les aules. De fet, el seu primer treball va ser de professor de cinema a l'Institut Pau Vila de Sabadell. L’any 1976 fou Codirector executiu del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, amb Rafel Tur Costa i Leopoldo Irriguible. Ha estat Professor de dibuix i Catedràtic Numerari de Dibuix a diversos instituts i, els últims anys de docència els ha exercit a l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular. A conseqüència de l'estudi de les formes modulars va fer incursions en el camp de l'escultura, com per exemple La rosa dels vents, realitzada a Palafrugell i situada a Tamariu.
El 2018 comensa a treballar sobre formes de l'espai i a realitzar esclusivament projectes escultòrics.

Pere Planells i Bonet, he was born in the city of Ibiza, on February 2, 1950, he graduated in Fine Arts from the University of Barcelona. He was assistant to American artist Conrad Maca-Relli. He also studied Cinema at the Independent Film School of Barcelona (Eixalà). As a result of these studies he co-directed the documentary Amen Romaní 1/1970 / Amen Romaní 2/1970, with Francesc Juan in full swing of the Catalan underground cinema, and subsequently applied these knowledge to the pedagogical field in a cinema project in classrooms, in fact, his first work was as a cinema professor at the Pau Vila Institute in Sabadell. In 1976 he was co-executive director of the Museum of Contemporary Art in Ibiza, with Rafel Tur Costa and Leopoldo Irriguible. He has been Professor of Drawing and Full Professor of Drawing at various institutes and, above all, at the Tres Els Turons Institute in Arenys de Mar. Doctor in Fine Arts from the University of Barcelona with the thesis: Theoretical and practical contributions on polyvalence, development and modular location. As a result of the study of modular forms, it made raids in the field of sculpture, such as La rosa dels vents, made in Palafrugell and located in Tamariu. In 2018 he began to work on forms of space and exclusively to carry out sculptural projects.

Pere Planells Bonet, nació en la ciudad de Ibiza, el 2 de febrero de 1950, se licenció en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Fue ayudante del artista norteamericano Conrad Maca-Relli. También estudió Cine en la Escuela de Cine Independiente de Barcelona (Eixalà). Como consecuencia de estos estudios co-dirigió el documental Amen Romani 1/1970 / Amen Romani 2/1970, con Francisco Juan en plena efervescencia del cine underground catalán, para, posteriormente, aplicar estos conocimientos al campo de la pedagogía en un proyecto de cine en las aulas. De hecho, su primer trabajo fue como profesor de cine en el Instituto Pau Vila de Sabadell. En 1976 fue Codirector ejecutivo del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza, con Rafel Tur Costa y Leopoldo Irriguible. Ha sido Profesor de dibujo y Catedrático Numerario de Dibujo en diversos institutos y, sobre todo, en el Instituto Los Tres Turons de Arenys de Mar. Doctor en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona con la tesis: Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular. A consecuencia del estudio de las formas modulares hizo incursiones en el campo de la escultura, como por ejemplo La rosa dels vents, realizada a Palafrugell y situada en Tamariu. En 2018 empieza a trabajar sobre formas del espacio y a realizar exclusivamente proyectos escultóricos.

Pere Planells i Bonet, il est né dans la ville d'Ibiza, le 2 février 1950, il est diplômé en beaux-arts de l'Université de Barcelone. Il était l'assistant de l'artiste américain Conrad Maca-Relli. Il a également étudié le cinéma à l'École de cinéma indépendante de Barcelone (Eixalà). A la suite de ces études a été co-réalisé le documentaire Amen Romani 1/1970 / Amen Romani 2/1970, avec Francesc Juan le film catalan underground en plein essor et a ensuite appliqué cette connaissance à un chemin de l'éducation En effet, son premier travail a été celui de professeur de cinéma à l'Institut Pau Vila de Sabadell. En 1976, il était co-directeur exécutif du Musée d'Art Contemporain d'Ibiza, avec Rafel Tur Costa et Leopoldo Irriguible. Il a été professeur de dessin et professeur titulaire de dessi n à divers instituts et, surtout, à l'Institut Tres Els Turons à Arenys de Mar. Docteur en beaux-arts de l'Université de Barcelone avec la thèse: Contributions théoriques et pratiques sur la polyvalence, le développement et la modularité. À la suite de l'étude des formes modulaires, il a fait des raids dans le domaine de la sculpture, comme La rosa dels vents, fabriqué à Palafrugell et situé à Tamariu. En 2018, il commence à travailler sur des projets spatiaux et réalise exclusivement des projets de sculpture.
ba
Pere Planells i Bonet wurde er in der Stadt Ibiza geboren, am 2. Februar 1950 schloss er sein Studium der Schönen Künste an der Universität von Barcelona ab. Er war Assistent des amerikanischen Künstlers Conrad Maca-Relli. Er studierte außerdem Kino an der Independent Film School von Barcelona (Eixalà). Als Ergebnis dieser Studien leitete er den Dokumentarfilm Amen Romani 1/1970 / Amen Romaní 2/1970 mit Francesc Juan in vollem Gange des katalanischen Untergrundkinos und wandte dieses Wissen anschließend in einem pädagogischen Bereich auf Kinoprojekt in Klassenzimmern, in der Tat war seine erste Arbeit als Filmprofessor am Pau Vila Institut in Sabadell. 1976 war er Mitveranstalter des Museums für zeitgenössische Kunst auf Ibiza, zusammen mit Rafel Tur Costa und Leopoldo Irriguible. Er war Professor für Zeichnen und ordentlicher Professor für Zeichnen an verschiedenen Instituten und vor allem am Institut Tres Els Turons in Arenys de Mar. Doktor in Bildender Kunst an der Universität Barcelona mit der Arbeit: Theoretische und praktische Beiträge zu Polyvalenz, Entwicklung und modularem Standort. Als Ergebnis des Studiums der modularen Formen, machte es Razzien im Bereich der Skulptur, wie La Rosa dels Vents, in Palafrugell gemacht und in Tamariu. Seit 2018 arbeitet er an Raumfahrtprojekten und führt ausschließlich skulpturale Projekte durch.

 

pereplanells.com   ,   nomesart.com    i    paintingcopy.com        pertanyen a Pere Planells i Bonet, amb seu al carrer Ample, 3B, 1r, 08350, Arenys de Mar, Barcelona.