P O R T A D A
Patrimoni
virtual arquitectònic de la vila d'Areys de Mar
Amen
Romaní 1/1970 / Amen
Romaní 2/1970
(Documental de l'època del cinema
underground. Escola independent de Cinema de Barcelona.
Autors: Francesc Juan i Pere Planells )
Paraules pels meus alumnes ,
Ben trobada (aikus) ,
7 aikus , Per
la noia que he estimat , Bona
nit blanca roseta , 6, 7, 8, 9,etc
Ben
trobada...
Ceba,
tot just tallada;
refrigeri d'estiu !
La poesia no demana,
gairebé,
res més que silenci...
Full
amunt,
full avall,
oratge de poesia !
A la poesia
li demano
l'infinit, l'absolut,
gairebé res !
Velles botes de vi,
una roda de carro,
enyoro el meu pare mort...
Neix la poesia,
dones estenent roba,cantant,
als terrats d'Eivissa...
No tinc temps per res,
quan volen
les orenetes.
Canta una mare, entre els barrots
per on penjaven les cametes
del seu nen.
Pels meus amors
deso raconets de temps
al meu cor...
La vella màquina
vol escriure !
Lletres femenines.
Arenys de Mar 2012
© Pere Planells
7
a i k u s
per a vos
1
El caliu i la ceba
engeguen l'oratge
a la cuina!
2
De boca terrosa
al prestatge de l'infinit,
els estels que m'estimo.
3
Ben plantada,
d'enrevessada figura:
la vella olivera !
4
Vesses alegria i carn
sobre àgils somnis,
també sobrers !
5
Oliveres florides
escapçades al teu rostre;
on reviu la primavera!
6
Ve de la neu
esplomada com una gallina;
la més bonica del Mas!
7
Molts pensaments
brollen del record.
Flors de cirerer!
Mas
de Barberans 2008
© Pere Planells
VIDEO
VIDEOParaules
pels meus alumnes de pintura de l'Aula Cultural de l'Ajuntament d'Arenys
de Munt
Benvolguts
amics, anem sumant dígits a les exposicions anuals. Des d'aquelles
avorrides exposicions on només hi havia bodegons, fins ara,
molt ha canviat la lluna i ja hem passat dinou primaveres, el cabell
me l'he pintat amb blanc de plata i les idees les tic de verd maragda.
De vegades entrem a l'aula amb el dia ja tancat o entrem amb una barreja
de llum natural i artificial. L'aula de pintura és un lloc
tangencial -es nota que sóc professor de dibuix tècnic-
en el qual s'enllacen formes i vivències, és un lloc
envellit i vital, ens surten rovellons al sostre i el terra el tenim
ben trepitjat, sabem de la densitat del transit, les nostres finestres
donen per a molt i tenen bona perspectiva. Hem viscut algun terratrèmol
i incidències al parking de can Bellsolell.
Vinguts de diversos pobles del maresme hem esdevingut un cau de diversitat
biològica i estètica que sustenta les individualitats
sobre paletes també diverses. Un any podem decidir per comptes
de quadres exposar les nostres paletes, serà tant interessant
com penjar els nostres autoretrats, ja que a la paleta i deixem les
millors senyals i pinzellades de la nostra personalitat. N'hi ha d'arregladetes
i polides, d'escassa pintura, de restes exuberants, impol·lutes,
sense netejar, caòtiques, d'escassetat cromàtica, policromes,
no reutilitzables, de fusta cartró o plàstic, unes sobre
les quals si poden veure tendències a les barreges càlides
i altres que tiren pel fred, altres no porten paleta, no la necessiten.
Definitivament, d'això en diuen diversitat biològica,
un zoològic perfumat d'aiguarràs i xampany. De vosaltres,
uns sou de pinzell petit -no confondre amb altres atributs- altres
tireu pel broc gros; uns sembleu ferraris tot pintant esperitats,
altres aneu amb el tractor de gasoil i cuineu l'obra fent el xupxup
típic d'un bullit de l'àvia.
Que bé poder viure en un país amb diversitat estètica
i biològica .
Fins i tot quan algun alumne/na entra per la porta vestit/da de 21
botó com si anés a la passarel·la fashion, les
pintures el miren o la miren com el felí depredador observa
la seva víctima.
Candidat o candidata a la llàntia de l'any, a la medalla a
la vitalitat. I és que les pintures es mouen soles, de sobte
portes un quadre al cul, de vegades mitja classe va maquillada, altres
el rentamans s'embussa. Sort que tenim un out let de bates. A l'aula
tothom s'expressa amb llibertat, de vegades sembla que estem a la
peixateria si no fos per l'olor de dissolvent. Hem arreglat tantes
vegades el món que obligatòriament el futur no ens pot
fallar. Més d'una vegada mengem i bevem millor que al més
dels renombrats restaurants.
Mireu si som diferents que tenim alumnes d'ultramoderns penjats dels
seus ipad's o smartsfons amb càmeres que gairebé retransmeten
en directe la feina que fem, que saben parlar pel facebuke i en tenim
d'altres que amb la destral defensen l'ascetisme i l'abstinència
d'un mon electrònic que sense ells saber-ho: també es
pot penjar.
Que voleu que us digui, un col·lectiu és com una salsa
que es fa amb una picada d'egos, de bona voluntat, d'intercanvis,
de personalitats astrals, de bondat, de rialles, silenci, etc... Un
col·lectiu és una salsa de diversa física incloent-t'hi
el bussó de Higgs altrament dita, partícula de deu.
Tot això només ens demostra que sou divins i que aquesta
divinitat espero que us produeixi la mateixa felicitat que a mi hem
produeix i que jo anomeno goig, tolerància i poesia.
Petons, doncs, de colors, sobre les vostres paletes.
Gràcies
Caminant
per les ombres de Sinera. Arbres d'Arenys de Mar. Treball de recerca
de Joana Pérez Llabot.