Comentaris d'Art

Curs de dibuix i expressió geomètrica i gràfico-visual

	Tema	Fitxa	DOCUMENTAR-SE
	LECTURES I COMENTARIS D'ART	63

ESQUEMA GENERAL PER A LA LECTURA I EL COMENTARI D’UNA OBRA ARTÍSTICA

Catalogació dels elements objectius d'una obra.- Cal contestar-se les següents preguntes;
Què és?, De quina època és? Qui la va fer?, Quines dimensions té? Tècnica emprada? Sobre quin suport està fet? On està? i fer una breu descripció de l'obra.
Camp interpretatiu de l'obra.- Com més coneixements generals d'art i del context en que ha estat feta l'obra tindreu més possibilitats de desenvolupar una valoració pròpia de l'obra que volgueu valorar. Ens podem contestar tot un seguit de preguntes també per afrontar una descripció subjectiva i personal de l'obra. Què significa? Què vol dir? Quin és el tema sobre el gual tracta ? Quin és el gènere de l'obra? Quin penses que és el significat de l’obra? Quin tema desenvolupa? Que penses que ens vol dir l'artista a través de l'obra? Per què creus que es va fer d'aquesta manera? Amb quina finalitat va ser feta l'obra? Podem trobar diverses raons que motivin la creació d'una obra d'art, raons personals, ideològiques, socials, econòmiques, productives, religioses etc... o la suma combinada de diverses d'elles. Els diversos passos per la comprensió dels fets artístics puntuals.- Els tres passos fonamentals per la comprensió de l'obra artística són, la catalogació, l'anàlisi formal i la valoració o interpretació.

Comprensió del fet artístic	Escultura	Pintura	Arquitectura
CATALOGACIÓ	Catalogació de l'obra, títol, autor, data de realització, tècnica, suport, dimensions, tipus d'escultura, dempeus, retrat, sedent, jacent, bust eqüestre, lloc on està dipositada, si és monocroma o està policromada, etc...	Catalogació de l'obra, títol, autor, data de realització, tècnica, suport, dimensions, on està dipositada, etc	Nom de l’edifici, nom de l'arquitecte, data de construcció i desaparició si és el cas, lloc on s’ha construït, mesures de la construcció.
ANÀLISI FORMAL	Descripció formal, elements del llenguatge visual emprats i predominants, tipus de composició tot definint les línies de força de la composició, si és simètrica, oberta , explicitant si hi ha elements ritmics repetitius, si és una composició reposada, dinàmica i quin és el seu grau d'equilibri. Anàlisi cromàtic i de la llum. analitzar comentar els graus de realisme, d'abstracció de gestualitat i els elements simbòlics. Explicitar l'estil i temps al qual pertany l'obra i la relació amb l'entorn en aquell moment donat.	Descripció formal, elements del llenguatge visual emprats i predominants, tipus de composició tot definint les línies de força de la composició, si és simètrica, oberta , explicitant si hi ha elements ritmics repetitius, si és una composició reposada, dinàmica i quin és el seu grau d'equilibri. Anàlisi cromàtic i de la llum. analitzar comentar els graus de realisme, d'abstracció de gestualitat i els elements simbòlics. Explicitar l'estil i temps al qual pertany l'obra i la relació amb l'entorn en aquell moment donat.	Materials utilitzats; definir els materials intervinents en la construcció. Tractament de façanes, graus de simetria i ritmes d'elements si s'escau. Sistema constructiu; artesanal, a base de prefabricats, etc. Aqui seria el moment de definir les mesures de la construcció.
VALORACIÓ INTERPRETACIÓ	Descripció i interpretació del tema tant si és evident com si està suggerit en una obra més o menys abstracta. Definir el gènere al qual pertany l'obra , si és religiós, si és un retrat, si és una natura morta, si el podem considerar narratiu, si és una obra de tipus històric, si es naturalista i paisatgístic, de gènere quotidià, informal, etc. Definir si és un encàrrec , a qui s’adreça l’obra i veure si té una intenció determinable. Valorar la funció de l'obra si la podem definir com a decorativa, religiosa, propagandística com ho fou el realisme socialista a la URSS, il·lustrativa, didàctica, commemorativa, expressiva del món individual de l’artista o qualsevol altre. Valorar la relació de la composició formal, dels signes i dels símbols amb l’època en que ha estat realitzada. Valorar el paper de l'artista en l'època a que correspon l'obra,	Descripció i interpretació del tema tant si és evident com si està suggerit en una obra més o menys abstracta. Definir el gènere al qual pertany l'obra , si és religiós, si és un retrat, si és una natura morta, si el podem considerar narratiu, si és una obra de tipus històric, si es naturalista i paisatgístic, de gènere quotidià, informal, etc. Definir si és un encàrrec , a qui s’adreça l’obra i veure si té una intenció determinable. Valorar la funció de l'obra si la podem definir com a decorativa, religiosa, propagandística com ho fou el realisme socialista a la URSS, il·lustrativa, didàctica, commemorativa, expressiva del món individual de l’artista o qualsevol altre. Valorar la relació de la composició formal, dels signes i dels símbols amb l’època en que ha estat realitzada. Valorar el paper de l'artista en l'època a que correspon l'obra,	Contingut i significació: el caràcter de l’edifici, per exemple si és religiós, civil, públic o privat, si conté símbols exteriors o interiors, elements decoratius. qui encarrega l'obra qui la rep i quin és el seu destí o utilitat. La seva funció en relació a la forma i els símbols de l’època històrica. Definir si la funció de l'edificació és de tipus religiosa, política, administrativa, recreativa, productiva, empresarial o societària, de serveis, de comunicacions, per a habitatge, etc...

Valoració de textos d'art o sobre art

Vassili Kandinsky. Punt i línia enfront del plànol (Fragment).

Cada fenomen pot ser experimentat de dues maneres. Aquests dos modes no són arbitraris, sinó lligats al fenomen i determinats per la
naturalesa del mateix o per dos de les seves propietats: exterioritat - interioritat.
El carrer pot ser observat a través del vidre d'una finestra, de manera que els seus sorolls ens arribin esmorteïts, els moviments es tornen fantasmals i tota ella, tot i la transparència del vidre rígid i fred, apareix com un ser latent, de l'altre costat.
0 es pot obrir la porta: es surt de l'aïllament, s'aprofundeix en l'ésser , i es pren part amb les seves pulsacions i són viscudes amb
sentit ple. En el seu permanent canvi, des tons i velocitats de sorolls que envolten l'home, pugen vertiginosament i cauen de aviat paralitzats. Els moviments també
l'envolten en un joc de ratlles i línies verticals i horitzontals que, el moviment mateix, tendeixen cap a direccions
perverses . Taques cromàtiques que s'uneixen i es separenen tonalitats ja greus, ja agudes.De la mateixa manera, l'obra d'art es reflecteix
a la superfície de la consciència. Però roman als meus ulls la superfície i, un cop acabat l'estímul, desapareix sense deixar rastres. També aquí hi ha un cert vidre transparent, però rígid, fix, que fa impossible la relació directa. També aquí hi ha la possibilitat de penetrar en l'obra, participar-hi i viure les seves pulsacions amb sentit ple.
I encara que no es tingui en compte el seu valor científic, que depèn d'un minuciós examen, el anàlisi de les elements artístics és un pont
cap a la pulsació interior de l'obra d'art. La afirmació, fins avui predominant, que seria fatal descompondre l'art, ja que aquesta
descomposició portaria amb si, inevitablement, la mort de l'art, prové de la ignorant subestimació del valor dels elements analitzats i de les seves forces primàries.

Vincent Van Gogh. Cartes a Théo (Fragment)

El que viu sincerament i troba penes veritables i desil·lusions, que no es deixa abatre per elles, val més que el que té sempre el vent de popa i que només coneix una prosperitat relativa. Perquè en els que es comprova de la manera més visible un valor superior, són aquells a qui s'apliquen les paraules: «Treballadors, la vostra vida és trista; treballadors, vosaltres patiu en la vida; treballadors, vosaltres sou feliços», són aquells que porten els estigmes de «tota una vida de lluita i de treballs sostinguda sense doblegar mai». Cal fer esforços per assemblar-se a ells.
Avancem llavors camí indeffesi favente Deo. Pel que em concerneix, he tornar-me un bona predicador, que tingui alguna cosa bona a dir i que pugui ser útil al món, i potser em convindria conèixer un període de preparació relativament llarg que quedés sòlidament confirmat en una ferma convicció abans de ser cridat a parlar a altres ... Des del moment en què ens esforcem a viure sincerament, tot serà per bon fi, fins si hem inevitablement tenir penes sinceres i veritables desil·lusions; cometrem també gruixudes faltes i farem males accions, però és veritat que és preferible tenir l'esperit ardent, encara que es hagin cometre més faltes, de ser mesquí i massa prudent. És bo estimar tant com es pugui, perquè aquí radica la veritable força, i el que molt ama realitza grans coses i se sent capaç, i el que es fa per amor està ben fet. Quan vam quedar impressionats per un o altre llibre, per exemple, prenent l'atzar: L'oreneta, L'alosa, El rossinyol, Les aspiracions de la tardor, Veig des d'aquí una senyora, Estimava aquesta petita ciutat singular, de Michelet, és perquè aquests llibres han estat escrits amb el cor, en la simplicitat i pobresa de l'esperit. Si s'haguessin de pronunciar algunes paraules però amb un sentit, seria millor que pronunciar moltes que no seran més que sons buits i no costaria res pronunciar per l'escassa utilitat que tindrien.
Si es continua estimant sincerament el que és en veritat digne d'amor i no malbarata l'amor en coses insignificants i nul · les i insípides, s'aconseguirà, a poc a poc, més llum i s'arribarà a ser més fort.
Com més ràpid tracta de distingir-un al domini d'alguna activitat i en algun ofici, i s'adopta una manera de pensar i d'obrar relativament independent, i més se subjecta a regles fixes, més ferma es farà el caràcter i no hi haurà per això de sentir disminuït.
Fer això és de savis, perquè la vida és curta i el temps passa lleuger, si ens perfeccionem en una sola cosa i la comprenem bé, adquirim per afegiment la comprensió i el coneixement de moltes altres coses.
A vegades convé anar cap al món i freqüentar els homes ja que un se sent allà obligat i cridat, però el que prefereix romandre sol i tranquil · lament en l'obra i només voldria tenir molt pocs amics, és el que circula amb més seguretat entre els homes i en el món. No cal fiar-se mai al fet de no tenir dificultats i preocupacions i obstacles de cap naturalesa, però no cal fer-se la vida massa fàcil. I fins en els ambients cultivats i en les millors societats i en les circumstàncies més favorables, cal conservar alguna cosa del caràcter original d'un Robinson Crusoe o d'un home de la natura, mai deixar apagar el foc de la seva ànima, sinó avivar. I el que continua guardant la pobresa per a si i la mestressa, posseeix un gran tresor i escoltarà sempre amb claredat la veu de la seva consciència, el que escolta i segueix aquesta veu interior, que és el millor do de Déu, conclourà per trobar-hi un amic i no estarà mai sol ...
Que estigui allí el nostre destí, noi, que el camí sigui pròsper i que Déu estigui amb tu en totes les coses i et faci triomfar, és el que et desitja amb una cordial encaixada de mans en la teva partida, el teu germà que t'estima...
Vincent

Dades biogràfiques de Jean Dubuffet

Dubuffet va néixer a Le Havre. Es va mudar per primera vegada a París el 1918 per estudiar pintura a l'Académie Julian, però després de sis mesos va deixar l'acadèmia per estudiar de forma independent. En 1924, dubtant del valor de l'art, va deixar de pintar i es va fer càrrec del negoci del seu pare venent vins. Va reprendre la pintura novament en la dècada de 1930, però es va aturar novament, només tornant per llarg temps en 1942. La seva primera mostra individual es va produir el 1944. Es va aproximar al surrealisme el 1948, després a la patafísica el 1954. Influenciat pel llibre de Hans Prinzhorn, Artistry of the MentallyRetarded Ill, Dubuffet va encunyar el terme Art Brut (art en brut) per a l'art produït per no professionals que treballen per fora de les normes estètiques, com ara l'art dels pacients mentals, presoners i nens. Ell va formar la seva pròpia col · lecció de tal forma d'art, incloent a artistes com ara Aloïse Corbaz, Alfredo Pirucha i Adolf Wölfli. Dubuffet pretenia crear un art tan lliure de les preocupacions intel·lectuals com l'Art Brut, crea figures elementals i puerils i, sovint cruels: (es va inspirar en els dibuixos dels nens, els criminals i dements) personatges bufons, morbosos, com les dones de la seva sèrie "DAMES", o éssers infrahumans, figures deformes, absurdes i grotesques com els cicles "BARBES"
Molts dels treballs de Dubuffet van ser realitzats amb olis, utilitzant un llenç reforçat amb materials tals com sorra, quitrà i palla, atorgant-li al treball una inusual superfície texturada. Des de 1962 va produir una sèrie d'obres en les quals es limitava a si mateix amb els colors vermell, negre, blanc i blau. Cap a finals de la dècada de 1960 es va bolcar més a la realització d'escultures, produint treballs en poliestirè, als quals pintava amb vinílic.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta còpia d'una pintura de Carlo Crivelli (1512) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta còpia d'una pintura de Carlo Crivelli (1512) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Joan Miró (1921) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Joan Miró (1921) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta escultura de Pau Gargallo (aproximadament 1930) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta còpia d'una pintura de Pau Gargallo (aproximadament1930) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Joaquim Mir ( aproximadament 1902 ) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Joaquim Mir ( aproximadament 1902 ) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Francesc Gimeno ( aproximadament 1900 ) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Francesc Gimeno ( aproximadament 1900 ) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Salvador Dalí ( 1936 ) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Salvador Dalí ( 1936 ) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.

1.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Antoni Tàpies( 1985 ) que no passi de 200 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 2.- Realitza un comentari personal sopre aquesta pintura de Antoni Tàpies ( 1985 ) que no passi de 500 paraules, que posterirment llegiràs en veu alta. 3.- Fes un esquema de la composició d'aquesta obra, pots emprar paper vegetal o paper blanc. 4.- Fes un comentari exposició davant els teus companys sobre aquesta obra.