|
Definició
del dibuix tècnic.-
El dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació
i de definició de la forma, es basa amb la geometria
i en un conjunt de normes d'expressió gràfica
que tenen com a fi, convertir en entenedor qualsevol projecte
tecnològic i que es coneixen sota el nom genèric
de normalització.
La geometria com a suport del dibuix tècnic.-
Les geometries que estan darrera del dibuix tècnic són,
per una banda la geometria euclidiana
quan parlem, sobretot de geometria plana i, per altra, quen
parlem de geometria de l'espai, tenim la geometria
descriptiva.
El traçat dels dibuixos.-
El desenvolupament de la destresa en els traçats només
es pot adquirir a traves del treball i del bon us que fem dels
estris de dibuix.
Objectiu del dibuix tècnic.- La suma d'aquests
elements, és la que fa possible la elaboració
de projectes tecnològics ja siguin del camp de l'enginyeria,
l'arquitectura, l'interiorisme i la decoració o el disseny
en general i molt especialment l'industrial.
Materials i estris que intervenen en el dibuix tècnic.-
El tauler o taula de dibuix, el
paper, els estris
de traçat , els estris d'assistència
al traçat i altres materials
complementaris com puguin ser aquells programes específics
CAD (sigles anglosaxones de Disseny assistit per ordinador)
i els mateixos ordinadors, impressores i traçadors de
diferent format i mesura.
Els
taulers o taules de dibuix.-
Són molt variats els
suports sobre els quals fem el dibuix; uns son fixos com les
taules de inclinació variable,
més o menys professionals i uns
altres portàtils com els taulers de dibuix fets en materials
diversos i que permeten fer traçats de camp normalment
per a formats normalitzats A4 i A3.
El
paper de dibuix.-
El paper és elaborat a base de
pasta de paper que pot contenir materials molt diversos segons
el tipus de paper i la seva funció, normalment la basta
base pot està feta en base a cel.lulosa, fusta, draps,
paper reciclat, etc. Aquestes matèries es trituren i
netegen amb solucions càustiques, posteriorment s'assequen
i es tracten segons la seva funció. El paper de dibuix
tècnic que és el que aquí ens interessa
ha de tenir una superfície rígida i uniforme,
evidentment n'hi ha de moltes qualitats i preus, però,
en general, han de permetre un bon traçat tant a llapis
com a tinta i si hom ha d'esborrar, d'aquesta acció no
n'ha de quedar rastre. De paper de dibuix tècnic n'hi
ha de tres grans tipus:
El paper opac que és el que més es fa servir,
normalment de color blanc i de gramatge
alt,
aproximadament sobre 150 g/m2 (
pes del paper expressat en grams per
metre quadrat ), el paper translúcid
de
poliester com el paper vegetal
o els papers d'acetat, completament transparents, es fan servir
per superposar diverses capes de dibuix en un projecte o per
comparar dibuixos. Per
altra banda tenim tots els papers mil.limetrats amb diverses
quadricules o retícules com poden ser les axonomètriques.
Aquests poden ser opacs o transparents. tots ells es fan servir
per diversos tipus de projectes, gràfiques i esbossos,
etc.
Els estris de traçat.- Els estris
de traçat són, els llapis,
els portamines, els retoladors
i els estilògrafs o plomes
tècniques. Els llapis, bàsicament,
estan fets d'una barreja de grafit i sorres microfines, compactats
ambdós amb un aglutinant. Els utilitzats en el dibuix
tècnic són llapis durs,o el que és el mateix,
tots aquells definits per un nombre que és el grau de
duresa i una H ( hard = dur ). Normalment tot i que la sèrie
de dureses va de l'1 al 9, els més corrents són
2H, 3H o 4H. Els llapis
que no son de dibuix tècnic tenen un nombre d'1 a 9 i
una lletra que en aquest cas és la B ( black = negre
), es tracta de llapis que tenen molt de grafit, els quals no
serveixen per dibuix tècnic perquè embrutarien
els traçats, la seva definició i precisió,
degut a que ennegreixen molt en tenir una alta proporció
de grafit. Els portamines són estris de metall
i/o plàstic que allotgen al seu interior un cil.lindre
metàl.lic a l'interior del qual s'allotja la mina de
grafit. L'avantatge respecte del llapis de grafit és
que no cal fer punta, la desavantatge és que segons el
gruix si pressiones massa es trenca en facilitat. La mina quan
no es fa servir es pot amagar. Normalment, els gruxos d'aquestes
mines per a dibuix tècnic poden oscil.lar entre 0'2 i
i 2 mm de diàmetre tot i que per a dibuix artístic
n'hi ha de molt més gruixudes. Les mines per a dibuix
tècnic han de ser també H3 o H2 com els llapis
de fusta. Els estilògrafs són per passar
a tinta els dibuixos i en trobem al mercat de recarregàbles
i de càrrega recanviable. Els gruixos de línia
dels estilògrafs oscil.len entre el 0'18 mm i 2 mm. els
estilògrafs exigeixen un manteniment curós perquè
no s'embussin. Els retoladors, sobretot els no recarregàbles,
a l'aula resulten més pràctics, tot i que la seva
punta de fibra es sol deformar davant un tracte agressiu, millor
en aquest cas no presionar gaire a l'hora de traçar.
Els estris de recolzament al traçat.-
Els estris que recolzen i fan possible un bon traçat
són l'escaire, el cartabó,
el compàs, el paral.lex,
el tecnígraf, les plantilles
( plantilles Burmester ( de corbes)
i altres que podeu trobar per a usos molt diversos) de plàstic
transparent poden servir per retolar per traçar , etc.
i poden ser fixes o flexibles en alguns casos com els de les
corbes, les plantilles de corbes flexibles,
concretament, són de filferro cobert de goma i la fem
adaptar a la corba que desitgem traçar. També
tenim el regle mil.limetrat, el
semicercle graduat, les gomes
d'esborrar, els afinadors de puntes
i les maquinetes de fer punta.
Per altra banda el mercat ens ofereix unes sèries amplíssimes
de materials complementaris transferibles al paper. Hi ha empreses
dedicades a la creació d'aquests complements, ja siguin
lletres, nombres, elements arquitectònics o geogràfics,
trames, colors, etc.
|
