Un supermercat a Califòrnia

Què penso de tu aquesta nit, Walt Whitman, perquè vaig caminar pels carrers laterals, amb mal de cap i consciència de mi mateix, tot mirant la lluna plena?
En el meu afamegat cansament i a la recerca d’imatges per comprar, vaig entrar al supermercat de fruites de neó, somiant les teves enumeracions!
Quins préssecs i quines penombres ! Famílies al complert fent la compra de nit !
Passadissos plens de marits ! Mullers on els advocats, nadons on els tomàquets ! – i tu Garcia Lorca, que feies tu allà sota amb les síndries ?
Et vaig veure Walt Whitman, sense fills, vell pidolaire solitari, furgant entre les carns del refrigerador i clavant-li l’ull als nois de les verdures.
Vaig veure’t fent preguntes a tothom: Qui va matar els filets de porc ? Quin preu tenen els plàtans ? Potser tu ets el meu àngel ?
Jo vaig anar entrant i sortint d’entre les enlluernadores muntanyes de llaunes, tot seguin-te, perseguit en la meva imaginació pel guarda del magatzem.
Caminàrem a grans camallades pels oberts corredors, junts, amb el nostre solitari caprici, provant carxofes, posseint cada una de les congelades delicadeses i sense passar mai per caixa.
On ens dirigim Walt Whitman ? Tanquen portes en una hora. Quina direcció assenyala la teva barba aquesta nit ?
(Toco un llibre i somio la nostra odissea i em sento ridícul i absurd)
Caminem tal vegada somiant la perduda Amèrica de l’amor mentre passem just davant a blaus automòbils aparcats en camins particulars, de tornada a la nostra silenciosa casa ?
Ah, estimat pare, barbagrisa, solitari i vell mestre del coratge. Amb quina Amèrica et trobares quan Caront deixà d’empènyer amb la vara el seu bot i trobares terra en una riba fumejant i vas romandre observant com desapareixia el bot en les negres aigües del Leteo .

Barkeley, 1955
Allen Ginsberg
Versió catalana de Pere Planells