La jove artista Montse Roig amb la poetessa Anna Hernández. Les dues doncs, en un tàndem roent, reclamaran la nostra atenció pels racons de les nostres ànimes. A l'exposició intitulada, Croma i poètica dels objectes. Les dues artistes han encetat un projecte conjunt sobre un fil conductor, que no es altre, que la sonoritat estètica de tots aquells objectes plens de silenci, sovint desapercebuts, que embolcallen els nostres escumosos dies. Del 5 al 28 de juny de 2009 a la Sala d'exposicions del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar.

Cap objecte no té sentit fora de la seva projectada humanitat Cap objecte no te sentit sense la suor de l'hemisferi lila. No hi ha sentit objectual fora de la biologia, fora de la carn. Potser podríem opinar respecte dels objectes, de la seva funció, però no cal que sigui una condició suficient. Humanitzem l'objecte tot integrant-lo a la història. Un concepte rotundament humà, de sang calenta. Els líquids humans festegen objectes inerts, tanmateix propers, a nosaltres, absolutament integrats, emparentats en el temps.
Els objectes estaran presents en aquesta exposició i s'arrengleraran, a pleret, com els protagonistes objectuals que ens agermanen, com els seus actors protagonistes. De la corrua d'objectes, a part de l'acimat rentamans ronyós, que podem veure també com a cartell de l'exposició, veurem la màquina d'escriure, el telèfon, la roba estesa, el raspall, la bossa d'aigua calenta, etc. Els veurem tots tractats per la ma de dues artistes que empren mitjans expressius aparentment distants, però tant propers per altra banda. Per un costat tenim a la Montse Roig, l'alquimista del color, la que s'expressa per mitjà de càrregues -quàntums en llenguatge nuclear- de color. La que sap, de sobra, que les petites unitats cromàtiques que ella pacientment elabora, emeten, alliberades amb els seus altres congèneres, paisatges del sentiment, paisatges d'humanitat, tots ells sempre propers, dignificant el que és menut i el que és gran. Aquestes unitats cromàtiques de la Montse interactuen unes amb les altres i agafen una eficàcia expressiva sensible i contundent. Sobre les seves teles es condensen missatges, s'acaronen els nostres somnis i l'artista destil·la els bancals de la seva ànima il·lusionada. Les obres són com tendres i emotives troballes que havíem arraconat, tanmateix, tan properes, que ens parlaran, per altra banda, de punts de vista nous i específics per a la contemplació de la lliçó que guarden els objectes de la vida quotidiana.
Per sobre de tot plegat, com si d'un quadre de Xagall parléssim, imbricat en el somni volador, remunta la tela, la paraula corpresa i sintètica de la poesia de l'Anna Hernández. Una poesia que és com el crit volador i fugisser que per naturalesa s'enganxa allà per la zona del diafragma, zona estripada del nostre ventre. Són paraules que et situen, no saps ben bé si a dintre o a fora, amb aquella distorcent i majestuosa torbació. Són paraules plenes de desig, eròtiques per naturalesa, que van proclamant, tot fent ús de les pintures de la Montse, la bèstia de l'empatia i ens conviden al viatge, un poc més enllà, a l'illa de la comunió de totes les creacions. Jove i tensada com un arc, l'Anna ens llança la poesia com un dard enverinat que vol subvertir la nostra dolça i gris mediocritat. Ens reclama per a la experiència inestable i la paraula agafa noves tensions i nous posats per explicar la vida intensa...
S'acosta una gran facècia de poesia visual i escrita, estem convidats a la cantonada on es troben dos mars on l'aigua es tèrbola i d'on reneix un nou, lluminós i quotidià món. Deixem-nos colpir fraternalment per totes les poesies que ens reclamen, com si tots plegats poguéssim dir:

... i sentint el batec del fang emmotllat
a les paraules que palpejo a les fosques.

Esperem poder recordar una amable tarda de primavera on entrarà, a la Riera, vessada tota l'aigua de l'esperit líric, tot i que el temps -diuen- no acompanya. A la Riera, al Calisay, el dia 5 de juny, a les 8 de la tarda, Montse Roig i Anna Hernández, jo mateix i tots vostès amb tots nosaltres: Croma i poètica dels objectes, altrament dit, la lírica.

Pere Planells