DADES
CURRICULARS ACADÈMIQUES:
Licenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Estudis de Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona
Aixelà. Codirector del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa
el 1976. Catedratic Numerari de Dibuix a l'Institut Els Tres
Turons d'Arenys de Mar. Doctor en Belles Arts per la Universitat
de Barcelona amb la tesi: Aportacions
teòriques i pràctiques sobre la polivalència,
el desenvolupament i la ubicació modular.
EXPOSICIONS
COL.LECTIVES:
1a. Exposició d'Art Figuratiu (Escola Superior de Belles
Arts de Sant Jordi, Barcelona). Galeria de Arte Moderno, com
a membre del Grup Relació amb Frances Juan (Barcelona).
Cercle Artístic de Lleida (Relació) Lleida.
Twain Gallery. Barcelona. Sa Tanqueta (Relació). Santa
Eulària del Riu, Eivissa. Chez Art (Relació)
Santa Eulˆria del Riu, Eivissa. Salón de Agosto.
Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Eivissa. El Drugstore
de Passeig de Gràcia. Barcelona, Sala Vallribera. Sant
Antoni de Pormany, Eivissa. In Side Out (Relació) Eivissa.
Galeria Aquitània. Barcelona. Institut de Culture Mediterraneenne
(Chateau Royal de Cotlliure, Chateau Royal de Perpinyà).
Salón de Primavera. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.
Eivissa. Galeria Fred Lanzemberg. Eivissa. Galeria Hidea.
Amb Manuel Trallero. Santiago de Compostel.la. Galeria Municipal
d'Arenys de Munt. Arenys de Munt. Urbe Galeria d'Art. Alcudia,
Octubre de 1990. Mallorca. The World Exlibris Artists Exhibition
1991-1992. Sapporo (Japó). Setembre de 1992. Sala d'Exposicions
de l'Ajuntament de Sant Josep (Eivissa). Col.lectiva amb Vicent
Calbet, Toni Cardona, Antoni Hormigo, Joan Calvo, Felix Serra
i Julio Bauzà. Març-Abril de 1993. Cámara
Oficial de Comercio de Espa–a en Bélgica. Brusel.les
(Bèlgica). Del 20 al 30 de novembre de 1995.
EXPOSICIONS INDIVIDUALS:
Galeria Pussicat (Santa Eulària del Riu. Eivissa).
Galeria Ibiza (Eivissa). Galeria Niu (Sant Joan. Eivissa).
Galeria Mida (Eivissa). Galeria de la Caixa de Pensions La
Caixa (Eivissa). Museu d'Art Contemporani (Sala Es Polvorí.
Eivissa). Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Balears
Sa Nostra. (Eivissa). Sala d'exposicions de l'Ateneu Arenyenc
(Arenys de Mar). Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella). Sant
Joan (Diada dels Països Catalans) Pintada al carrer d'un
mural sobre tela de 15 x 5 m. (Arenys de Mar, Juny de 1990).
Sala Central de Muro (Mallorca Octubre de 1990). Sala de Cultura
de la Caixa de Balears Sa Nostra (Eivissa, Novembre de 1990),
Biblioteca Popular Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (desembre
2002, gener 2003). Edifici Calisay, novembre de 2003
(Arenys de Mar).
El
dia
4 d'abril de 2008 en Pere Planells planta la seva primera
escultura monumental a Tamariu, realitzada a la Serralleria
Llenas de Palaflugel. Obra intitulada; Versió generativa
de la rosa dels vents o, simplificant Arbre de vents
COMENTARIS
SOBRE L'OBRA DE PERE PLANELLS
L'obra
d'en Pere Planells ens ofereix recull produccions d'entre
el 1993 (any de la seva tesi Aportacions teòriques i pràctiques
sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular)
i el 1997. És una obra de maduresa, en ella no hi ha
improvització, essent el fruit d'un llarg i profitós camí
en recerca d'un llenguatge artístic propi. Des del punt de
vista formal és, sens dubte, una obra d'una gran qualitat.
La seva expressivitat ve donada per la combinació, gens gratuita,
de diverses formes geomètriques (quadrats, cercles, pentàgons,
triangles, estels...) sobre fons marró; unes formes que serveixen
de marc a elements més o menys onírics, en tot cas manifestacions
de l'inconscient o referències a la infància. És evident que
l'artista hi busca la puresa de la forma. De tant en tant
hi introdueix una nota de color que, tot i la seva qualitat
expressiva, no aconsegueix minvar la força de les estructures
formals; és a dir que la forma domina sempre.
Hi ha molta vida darrere d'aquestes formes. El predomini de
colors terrosos amb tonalitats diverses són eco del periple
d'en Pere i la seva família des de la seva Eivissa natal a
diverses contrades de Catalunya (des de la Garrotxa al Maresme).
De tant en tant, una insinuació, de vegades clara i altres
més tímida, del blau, d'un blau intens que evoca el mar que
l'ha vist néixer.
Veig la seva obra com un recorregut interior per la pròpia
vida, un itinerari introspectiu. I tal com passa amb la vida,
aquesta obra va plena de sentiments, angoixes, contradiccions,
preguntes metafísiques, desigs, esperances...
Cada quadre és un poema pictòric. Res no sembla producte de
l'atzar. Tot i el caràcter bàsicament intel·lectual de les
obres, de tant en tant l'artista es deixa dur per la imaginació,
per l'inconscient; és aleshores quan comença el diàleg amb
el públic que les contempla.
© Gabriel Bou
Aleatòriament, vaig agafar, de la llibreria que en
Pere Planells té a la vora d'on treballa, el llibre
Juan Rulfo, on hi ha els dos, i gairebé unics textos
llargs d'aquest autor, El llano en llamas i Pedro
Páramo. Mentre en Pere treballava, literalment
ignorant-me, jo vaig llegir fragment imponents d'aquest autor
i d'aquestes, aquí us en passo un:
- ¿Cuantos pájaros has matado en tu vida,
Justina?
- Muchos, Susana.
- ¿ Y no has sentido tristeza?
- Sí, Susana.
- Entonces ¿que esperas para morirte?
- La muerte, Susana.
Hi ha obres que són un terratrèmol per a la
percepció, sobretot, si la percepció es veu
implicada, en la propia mort de la percepció visual,
la qual, tammateix, sembla que està morta i enterrada
per l'art modern i per l'art contemporani. Serà que
ens hem quedat sense ulls, o que l'artista milita en un espai
de sensualitat o racionalitat perturbadora pere al model perceptiu
renixentista. Quina és l'esma que mou els artistes,
com en Pere, que ara que el veig treballar, amb aquests ulls
embogits i capficats, no sembla mirar enlloc ni està
per ningú. Esta jugant, potser. Es respira una tensió
barrejada amb essència de trementina colorejada. Poden
llurs ulls mirar endintre, confondre's amb el diagragma i
guixar al bateg del propi cor? Fa mal de pensar, però
aquestes últimes pintures, sobre aquests papers que
els químics fan servir per filtrar solucions, semblen
haver alliberat dintre d'en Pere aquella zona fronterera entre
la vigilia i el somni. La traçada esdevé un
joc fantàstic, descongestionat, obert. Sembla filtrar
solucions formals sense cap voluntat intel.ligible. Esdevé
un ludopata que juga amb traçades i colors i els accidents
dels seus pròpis materials. Sembla, fins i tot, caminar
cap a la seva autodissolució. Sort de la música
que té posada al CD, que ens recorda que hi un cordó
umbilical amb la realitat...Malgrat tot, jo espero pacientment
el meu amic per anar a fer unes bolls a la platja de cara
al mar, tot i que sóc concient, que em donarà
poca conversa i el veuré amb els ulls perduts a l'horitzó.
De tant en tant, amb breus observacions ferà arrencar
les meves ansies de diàleg. Tantmateix ha estat un
plaer coneixer Arenys de Mar i haver compartit uns dies tan
intensos amb el meu amic. Ell m'ha agraït les meves col.laboracions
literàries per a la seva web, tot regalant-me una de
les pintures, amb les quals, mentre les feia, jo compartia
espai en el seu estudi. He compartit el naixement d'una obra
prou densa, vaja...
© Marià Roig
L'obra que ens presenta en Pere Planells en aquesta col.ecció
ha estat realitzada al seu estudi arenyenc del Carrer d'Avall,
a cavall etre el final de la primavera i principis d'estiu
de 2005. Es tracta, com podreu veure, d'una obra que es desenvolupa
en una zona fronterera entre els elements d'una realitat visual
que és un dels referents, que es complementa amb referents
abstractes que la pròpia experiència visual
genera en tots nosaltres. Una zona fronterera és sempre
una zona de remolins, als quals s'hi enfronta el nostra autor,
amb una energia intuicionista i espontània, a través
de la qual, sembla voler retornar a una expressió més
primitiva, més directe, recuperant sentiments generats
a partir de la proximitat als fets més quotidians.
Sembla proposar-nos amb aquest treball un retorn a la inocència
a la descriptiva essèncial, a les emocions integrades
en els espais diaris.
© Marià Roig
Hola Pere, he fet una ullada a les darreres obres que tens
penjades al web. Trobo la col·lecció Emocions
molt fresca, molt espontània, vivaç i animosa.
Ho dic tan pel tractament de les formes com per la paleta
usada, encara que en algun moment els colors puguin suggerir
sensacions més severes. Els temes tractats ja m'apropen
a visions quotidianes, properes i senzilles on un bri d'optimisme
és rebut amb satisfacció. D'un to diferent,
molt més intimista, trobo la col·lecció
Solituds. Òbviament. Em veig (et veig) silenciós,
capficat en un racó de casa. Observador atent de qualsevol
forma suggerent capaç d'ésser trauïda a
colors, línies, taques ... A diferència de l'altre
sèrie la mirada és interior. Fins i tot quan
sembla que mires per la finestra, el pensament no traspassa
el vidre. Potser són els racons on queda aturat el
pensament mandrós quan reflexiona assegut en una vella
cadira ...
M'ha agradat.
Així ho he vist i així t'ho he dit.
© Miquel Romagosa
