En Jack Perdikidis, ja ho hem dit abastament, és un artista nord-americà d'origen grec enamorat de l'Empordà. Allí hi passa llargues temporades hivernals, a l'estiu l'intimitat amb la terra es trenca una mica massa. Ell cavalca entre l'Empordà i Nova Iork, mig rural mig urbà dóncs. Artista d'arrelats conceptes poètics, que transita sempre amb la seva pipa, la seva camera digital i el seu quadern de notes. Sempre diu que l'humanitat només fou feliç quan no havia de carregar amb la seva feixuga i tenebrosa història. Ès, potser, per això, que ell sempre ha desat discretament la seva història personal. Les seves voluntats és concentren únicament en el seu present. The Budha in the Empordà o The new Budha in the Empordà, o també, The Budha in Delhi, son obres que ha realitzat aquests últims anys, on ell utilitza el silenci formal de certes configuracions naturals o tremendament tècniques per enviar-nos missatges d'una poètica indubtable. Els espais que ha captat la camera d'en Jack són espais que com a petits bonsais ens permeten retrobar-nos amb la solitud, la immensitat de la vida, el seu misteri i les seves ressonànciesí. Ens mostra espais de lluita real sense fer-ne valoracions científiques,ans al contrari, en proposa una lectura plàstica i poètica de les configuracions triades. Ens proposa que observem el sorra, aparentment inert, parets perdudes, detalls urbans, els manipula mes o menys, treballa i, sobretot medita i ens convida a meditar: el present és contingent, gairebé infinit... Gaudiu, doncs, amb l'obra d'aquest singular americà que odia les bombes i les misèries de les nostres històries i, sobre tot, la de molts dels nostres governants...
Ara ens presenta aquestes col.leccions, amb la seva particular visió sobre materials trobats a dues poblacions del sud dels Països Catwalans, Mas de Barberans i Morella. Unes col.leccions de les quals cal fer-ne també responsablea Pere Planells que ha arrossegat el nostre artista a canviar la tramontana pel mestral, tanmateis, totes elles, terres ventoses i de presència potent.
© Marià Roig